Festa de tots sants, festa dels morts.

Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l'any, un moment en què la mateixa natura sembla morir.

Ha passat el temps de l'abundor, de les collites de l'estiu i de la verema... Les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorne la vida.

Comença el temps fred i les nits són més llargues. Tot plegat, la idea de la mort es fa present en un període concret que, dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres mateixos, ha estat celebrat com el temps dels difunts.

Avuí, que és dia de visitar les tombes dels nostres estimats, vos deixe uns epitafis curiosos.

Perdonen que no me levante
Groucho Marx(Julius Henry Marx

Sólo le pido a Dios que tenga piedad con el alma de este ateo
Miguel de Unamuno

Aquí yace Moliere el rey de los actores. En estos momentos hace de muerto y lo hace muy bien Moliere

Desde aquí no se me ocurre ninguna fuga

Johann Sebastian Bach

"Si no viví más, fue por que no me dió tiempo"

Marqués de Sade

"Libre por fin. Libre por fin. Gracias Dios Todopoderoso. Soy libre por fin.“

Martin Luther King.

“Qué mudos pasos traes, ¡oh! muerte fría, pues con callados pies todo lo igualas”.

Quevedo.

"Espero que cristo cumpla su palabra"

Miguel Delibes

"The End"

Buster Keaton

"Las lagrimas más tristes que se lloran sobre las tumbas son por las palabras que nunca se dijeron" En una tumba de Nueva Inglaterra
.

«Por fin me quedé en los huesos».

El difunt que pesava 140 quilos i havia fet moltes règims per a aprimar-se.

«Aquí se puede ser ministro de cualquier cosa, menos del "movimiento"».

José Solís Ruiz

«¡Otra vez protagonista de la ley del silencio!»

Marlon Brando

Ja tinc l'ordinador arreglat !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deprés d'un mes sense el meu estimat ordinador, company de tantes i tantes nits d'agradable companyia, és com si el portares a un hospital..està malaltet, no saps que li passa, el diuen si serà, una cosa, si serà l'altra, i huí per fi li han donat l'alta,

està fet un raig, l'escritori més net que una patena, i el disc dur d'un Tb amb tan sols 6 Gb utilitzats, ( poc a poc ja aniré omplin-lo)

Estic més contenta que un goset amb un os ( ple de carn al seu voltant).

Gàcies que tenia un Pentium II a 350 Mh i 320 Mb de memòria Ram, ( o siga, un autèntic element del passat ) que tardava 2 hores en fer qualsevol feina, però que almenys no estava incomunicada),

Ara espere gaudir molt temps d'ell, i que tarde molt de temps en anar altra vegada al taller de reparacions !!!!!!

Fins sempre Marcel.li

Aquest Diumenge un membre del grup de dolçaines i tabals de Beneixama "El Reclot", perdia la vida en un accident a Cabeçò d'Or (Busot) quan practicava un altra de les seues aficions , l'escalada,
ací podeu vore la noticia de l'accident
http://www.diarioinformacion.com/alicanti/2009/10/05/fallece-escalador-beneixama-cabeco-sufrir-caida/937623.html

Jo havia coincidit varies vegades amb Marcel-li en correfocs amb el seu grup i els dimonis de Beneixama, sempre m'ha cridat l'atenció el seu bon caracter, la simpatia, però sobretot el seu somriure, el passat dissabte va participar en l'aplec de dolçaines a Bocairent, pot ser va ser la seua última actuació, hem vaig alegrar de vore'l perquè feia temps que no coincidiem , hem va saludar com sempre amb un somriure,

Un dels seus alumnes deia aquestes paraules:

Hi han persones que transmeten una pau que no deixa indiferent. Eixe somriure infantil i una mirada neta que cridava l'atenció. Com tu deies, en mitja hora arribem. Quant enyorarem caminar al teu costat.

Aquesta muixeranga va per tu

Adeu Marcel.li.

F1, F1, F1, !!!!!!

Després de 12 anys utilitzan windows, o el que és el mateix..penjar-se cada dos per tres, erros per tot arreu, hores i hores intentat que els programes funcione de la millor manera posible, utilitzan continuament CTRL+ALT+SUPR, formatejan el disc dur cada poc temps, perquè ja no reconeix ni els ports d'USB...la meua paciéncia a arribat al seu límit,


ara que hem trobe sense el meu ordinador d' última generació, degut a una problema pot ser greu.(tan sols te 4 anys) disc dur de 250 G. estic informan-vos des d' un Pentium II de 6 G, que a pesar de que va a pedals, almeys no m'ha deixat penjada.

He decidit que si torna a funcionar, no vorà més les finestres de Windows..


Linux és el millor sistema operatiu per moltes raons,

És gratuït, Lliure, te varietat de versions i programes, és segur, fàcil d'utilitzar..etc..

Deurien d'instalar-lo en oficines, colegis..per a que es coneguera tan be com el Windows, i poguerem triar quin Sistema Operatiu ens agrada més.

21 de Setembre " Dia Mundial de l'Alzheimer"

Un dia per a no olvidar..als que ja no recorden ..

Adeu Patrick Swayze

Patrick Swayze, l'actor que va ensenyar al públic a ballar amb Dirty Dancing i a plorar amb Ghost, va perdre ahir dilluns la seva batalla contra el càncer de pàncrees als 57 anys.

Per a fer-li un petit homenatge, el millor és recordar breument quines van ser les pel·lícules que una servidora recorda amb més afecte i intensitat d'aquesta icona del cinema dels huitanta i noranta.

Després de deixar la seva petjada en la petita pantalla amb el paper d'Orry Main en la mítica "Norte i sur"

han estat 3 les pel·lícules que van marcar la seva carrera en el cinema, i que formen part del meu quadern de cintes favorites:

1) "Rebels" ("The Outsiders"),

el llargmetratge de 1983 de Francis Ford Coppola centrada en l'enfrontament entre dues bandes de joves marginats totalment antagòniques, i que li va convertir en promesa d'Hollywood al costat d'altres xavals en aquells dies com Tom Cruise, Rob Lowe, Matt Dillon, Ralph Macchio, C. Thomas Howell i Emilio Estevez.

2) "Dirty Dancing"

de 1987, un film de baix pressupost sense pretensions, que es va convertir sorpresivamente en un èxit taquiller i posteriorment en altra cinta de culte. Van sorprendre els dots de Patrick com a ballarí, però el que sabien pocs era que la seva mare tenia un estudi de dansa en Houston, i li va ficar el gusanet del ball.

http://www.youtube.com/watch?v=XokDWnuqdP0

3) "Ghost"

de 1990, dirigint Jerry Zucker, un trio espectacular format pel propi Swayze, Demi Moore i Whoopi Goldberg,

una cinta que es va dur dos Oscars en 1991, un d'ells Whoopi com a millor actriu de repartiment, i altre Bruce Joel Rubin al millor guió, i que va fer plorar al més dur espectador.

Es va quedar a les portes d'aconseguir el de millor pel·lícula, guardó al que també estava nominada al costat del de millor música i millor muntatge, però l'hi va dur "Bailando con lobos", que va arrasar amb 7 estatuillas sense donar opció a la resta de candidates. Una de les millors cintes dels anys 90, que conté escenes memorables, com la de Molly (Moore) i Sam (Patrick) donant-li al cargol d'argila sonant de fons ‘Unchained Melody’ de Righteous Brothers

L'últim que va fer Swayze, la sèrie "The Beast", és el testament d'un actor que no va tenir la sort de ser reconegut com un dels més grans del nostre cinema més recent.

Descanse en pau.

10 anys tocant la dolçaina

Concert de Nadal (2002)

Ja que tothom celebra aquest any alguna cosa, jo no anava a ser menys,

aquest mes de Setembre, fa 10 anys vaig començar les classes de dolçaina,

i 8 que estic en l'Aljub

a pesar de que sempre m'havia fet molta il.lució apendre aquest istrument, vaig tardar uns quans anys en pillar la decició d'apuntar-me,

Després de tot aquest temps, ha sigut una experiència molt positiva, plena de moments emocionants i divertits, ha estat una de les millors coses que hem podien passar en la vida.

Sopar fester alcoi (2001)

el concert de Nadal de 2002 va ser un dels més bonics i emocionants per a mi, ací teniu un trocet d'aquell concert.

He passat dies molt divertits tan en actuacions com en sopars, però el més important és la gent que he conegut allí i que gràcies a d'això huí els considere uns bons amics.

Concert dia del 9 d'Octubre (2005)

Concert d'estiu 2006

La fi de l'estiu...

Tot l'any esperant les vacances, i ja han passat, enrere han quedat, els soparets, els dies de platja, les festes d'estiu etc..
tornem altra vegada a la rutina de cada dia, treballar i desitjar que vinga el cap de setmana el més aviat possible.
Ara és també època de pensar, a quines activitats t'apuntaràs el proper curs,
anglés, música, informàtica, natació, hi ha un ventall molt gran de possibilitas que no devem de desaprofitar.
I com ací a Bocairent com diuen molts sempre estem de festa, demà 3 de Setembre és el panellet dels moros vells, en res estem altra vegada en els preparatius de les festes de moros i cristians, que aquest any per celebrar el 150 aniversari de segur que seran espectaculas i meravelloses.
que aquesta setmana de dolors siga el menys dolenta per a tothom !!!
Ací vos deixe un video del que ha sigut aquest estiu..

Feste d'estiu

Huí, 22 d'Agost , com fa un bon grapat d'anys, i dins de les festes de Sant Agustí,
és el dia de la cavalcada, aquestes festes son molt entranyables per a mi, ja que tota la meua familia han participat activament .

El meu iaio Leonardo i mon pare han sigut al llarg de molts anys majorals de Sant Agustí,

Les meues iaies, ties, cosines, germans, i jo hem eixit tan en la cavalvada com a ballar al rotgle,

jo seguint amb la tradició, aquest any eixiré en la cavalcada i pot ser alguna nit a ballar, ( a pesar de les incomoditats del tratge i el pentinat)

Que passeu unes festes molt divertides !!

Vacances 2

Seguint amb les eixidetes d'aquestes vacances,
el passat diumenge gràcies al blog de S.A. hem vaig enterar de que, dins de les moltes activitats que hi havia programades amb motiu de la fira de Xàtiva, estava previst que actuara en el camp de la Murta un dels meus cantants favorits...MELENDI !!!

i allà que se'n vam anar,
primer vam pegar una volteta per la fira, es podia comprar quasi de tot,

a les 19.30 hi havia una cursa de cambrers, va estar molt divertit.



Després al concert...!!!! va estar espectacular, vam poder gaudir dos hores d'un repertori molt variat.


Ací podeu vore un trocet del concert

Vacances 2009

Aquest any hem tingut unes vacances diferents, encara que a mi m'agrada molt viatjar, vam decidir que anavem a passar el mes d'Agost a casa, i fer tan sols alguna eixideta,

Huí hem estat en l'Albufera, a pesar de que està prop, mai havia estat allí, i m'ha encantat,

Primer hem pogut degustar l'all i pebre, (bueno jo no n'he menjat)




Després hem fet una excursió amb barca pel llag, una passada,



passant per dins de les canyes, hem semblava que anava a apareixer's el Tonet de Cañas y
barro,



A les 20:30 hem vist la posta del sol, ha sigut una autèntica meravella, a pesar de que la meua càmera de fotos no és massa bona, n'he pogut fer alguna guapa.

Ací podeu vore'n més

Miguel i Inma es casen !!!!

Aquest divendres, a les 18.30 h. a l'església de Bocairent, sen's casa la Inma,

fa 4 anys més o menys, un bon gup de persones vam comensar les classes de sevillanes, sota la direcció de l'excel.lent ballarí Jesús Condés, després de tot eixe temps i per diferents circunstàncies, hem quedat un nombre més petit de persones, tan sols 7, després de tot eixos anys, ens ha quedat una bonica amistat entre totes, al llarg d'un grapat d'actuacions, ens hem adonat del valor humà que te cada una d'elles, sense les cual el grup encara que seria més nombrós ja no seria el mateix.

Aquest video és de l'actuació d'aquest any

D' Inma, podria dir que és la més alegre del grup, li encanta ballar sevillanes i tot el que te a vore amb tot "lo" andalús, amiga de tots, bona persona, però sobre tot.sempre disposada a ajudar-te en tot el que faça falta.

Aquest dissabte es casa amb el seu amor Miguel, sabem lo il.lucionada que està ja que porta preparant amb molt de carinyo la boda des de fa prou temps,

Des d'aquest humil blog, vos volem dir que vos estimem un muntó i que vos desitgem que el dia de la vostra boda ho passeu de meravella..i que sigau feliços tota la vida.

Enhorabona als dos.. i ..es vegem divendres..

ahhh...Inma...pot ser divendres tingues altra sorpresa.....

Festival de balls de saló a Bocairent

Després de quasi un mes d'inactivitat en aquest blog, es podria dir que per causes tècniques, al contrari que la majoria, torne en vacances, encara que ja han passat unes setmanes d'aquesta actuació, el festival d'aquest any ha sigut més curt i més variat que altres any, tots els que vam eixir, ho vam fer amb molta il.lució, encara que jo vaig tindre més d'un contratemps abans d'eixir, ara tot queda com una anècdota més, però al final el més important no sols per als que eixim a ballar, darrere d'aquest festival hi ha sempre un fum de persones, organitzan, al maset dels marrocs..empreses colaboradores, tots units per una mateixa causa...aportar el màxim posible al nostre CENTRE DE DIA, per el paper tan important que estan fent per els nostres majors, que per suposat, es mereixen això i més !!

ací teniu dos acutuacions, una de salsa i altra de sevillanes.

Dissabte 11 de Juliol festival de balls de saló

Aquest dissabte, a les 22:30 de la nit, a la plaça de bous, com ja va sent abitual a l'estiu, l'associació de balls de saló de Bocairent, farà el VII gran festival de ball, a benefici de l'associació de familiars i malats d'alzeimer.

Sota la direcció de Jesús Condés, ballarí profecional i coreógraf, els oferiran una mostra del que han aprés els seus alumnes al llag de tot el curs, sevillanes, rumba, salsa, vals, etc..

Serà una nit plena de sorpreses,

Jesús Condés i la seua ballarina Marieta Romero, ens deleitaran amb unes coreografies preparades per a aquest festival,

Hi haurà música en directe,

Aquest any, gràcies a la colaboració dels membres de l'associació, estrenem pista nova, (esperem que estiga acabada per al dissabte)

Tots estem treballant amb molta il.lusió, per a que pugau gaudir amb nosaltres,

Però el més important, és, poder ajudar monetàriament un poquet a l'associació de familiars i malats d'alzeimer, per la llavor que estan fent tan important per als nostres majors.

Vos esperem a tots dissabte !!!

Ací podeu vore un trocet del festival de l'any passat

La crisis segons Einstein..

Ara que tot el mon parla de la crsis, que estem patin,
Einsten ho mirava des de la part possitiva,

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

ALBERT EINSTEIN

Ha mort Michael Jackson

Dificil explicar amb paraules els sentiments per la mort de Michael Jackson, més enllà del seu personatge públic, era per a mi una de les millors veus, el rei del pop ha deixat d'existir la passada matinada a sa casa de los Àngeles,


L'artista, a més de tres fills i una considerable herència, deixa discos sublims com Dangerous, Bad o Thriller, potser un dels meus favorits.
Després de molts anys de polèmiques i decadència, ara havia anunciat una nova sèrie de concerts a Londres, que fins i tot ens havien venut com el seu testament musical.
Ha mort Michael Jackson però acaba de ressuscitar el mite...
.

En aquesta adressa podeu vore el video de Thriller
http://www.youtube.com/watch?v=uy8kIXA4STs

Festa al barri de Sant Joan

La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.

Això és el que diu la tradició, ací a Bocairent, com no podiem ser menys, i sabut és per tots que celebrem totes les festes que hi han al calendari, i més.. en el barri de Sant Joan també van celebrar la nit més curta de l'any,





aquest any hi havia més gent que mai, molt bon ambient i millor música

A l'estiu tot lo mon viu

Anit, a les 20:06 minuts, entrava oficiàlment l'estiu,
per a mi és la millor època de l'any,
ja han passat els dies de fret, mal oratge, la roba d'abric, les mantes al llit, els dies on tot és foscor i melancolia,


En moltes ciutats es pot gaudir de les festes d'estiu, revetlles, focs d'artifici i reines de la festa, on ens faran passar una estona inoblidable,

Xiringuitos, picines , sombrilles, cervesa, gelats, la cançò de l'estiu, roba amb poca tela,qui sap..pot ser inclús trobes un amor d'estiu.



Ara son dies de platja, montanya, viatges, creuers, campings, cases rurals, i si la economia no ens ho permet, podem passar unes vacances a casa,
Alçar-se matinet i fer una de les rutes que tenim al nostre poble,

• Covetes dels moros,


• Passeig pel barri vell


• Ruta del Sant Crist per Buenavista
  
• Camí antic a Ontinyent per " Els Corrals"


• Naiximent del Vinalopò


• Passeig per Mariola


• etc...

Quan tornem a casa, una bona dutxa i un got o dos de cervesa, ben fresqueta, un bon dinar, després, com no una siesta, no massa llarga, que diuen que no és bo més d'una hora, Per la vesprada, a la picina a refrescar-se i després d'un sopar lleugueret, podem anar a pegar una passejadeta pel poble a la llum de la lluna.

Açò seria una opció barata i pot ser també divertida.

Feu el que feu, vos desitge que passeu un estiu molt divertit !!!

Joan Sanz i Salvador Vañó, premiats al concurs de pintura ràpida d'Ibi

El passat diumenge 14 de Juny, es va celebrar a la ciutat d'Ibi, una nova edició del concurs de pintura ràpida, "Villa d'Ibi"on tan artistes de la poplació, com autors procedents de diferents punts del país, es van donar cita per a plasmar en els seus llenços imatges, llocs o elements emblemàtics de la vila juguetera.
S'otorguen cinc premis dotats amb 700, 500, 400 i dos de 300€,
També hi ha altre premi reservat per als autots locals amb 300 euros.
.
En aquesta edició el segon i tercer premi han segut per als artistes bocairentins, Joan Sanz i Salvador Vañó, que han vingut a sumar-ne un més en el seu llarg curriculum.



Enhorabona als dos, i que seguiu fent obres tan boniques com aquestes.

Pimer premi: Manuel Mellado


Segon premi: Joan Sanz Ferre


Tercer premi: Salvador Vañó Luna

Moltes felicitats mare !!!!

Ja son 86, el temps passa molt apressa, sense que pugam fer res per a evitar-ho,

el desitgem que passes un feliç dia del teu aniversari,
el teu somriure és el millor regal, la teua felicitat el millor dels nostres desitjos.

Esperem gaudir de tu durant mooolts anys més !!!

La ruta del Clariano

Ahir vaig anar a vore com estaven les obres d'acondicionament del riu Clariano,

a pesar de que encara queda molta faena per fer, ja s'està vegen com quedarà un lloc tan bonic i que poc a poc anava tapan-se de tanta malea,

vaig passar per la Selva el Corage, testic de tantes i tantes "guerretes " per l'arcà de la bassa de les solanetes, llocs plens d'encant i que s'estaven perden,

En acabar les obres pense que es quedarà un lloc preciós per a anar a passar el dia, o tan sols per a anar a passetjar.

La fonteta de la teula, també l'estan arreglant, encara que al meu pareixer, se la estan deixant massa nova, no te res a vore en la que havia abans, per a mi a perdut tot el seu encant,


a pesar d'això, s'està quedant un lloc que no te res que envetjar a paratges tan bonics com els dels Pirineus, plens de rius, barrancs , vegetació, aus, ponts. etc..

Ací podeu vore més fotos

Fuera al camping del grup de ball

Diumenge passat, el grup de balls de saló de Bocairent i Banyeres, vam fer la tradicional excurssió al camping, com cada any els que ho dessitgen putgen a peu fins Santa Bàrbera, on s'esmorsa, per a després continuar el camí fins el camping.
Gràcies a un grapat de persones que es preocupen de que no ens falte de res, va eixir tot perfecte.

Com cada any no poden faltar, les partides de tanguit, fútbol, corda, carreres de sacs, joc de la cadireta, una bona paella feta per Vicent i com no, després del dinar i del café un ratet de ball,

Com diun els entesos, el ball a més de fer que t'ho passes d'alló més be, fa que t'olvides dels problemes i de l'estrés, que superes la timidesa, estimula la circulació sanguínea i fa que tingues més flexibilitat, o siga que son tot avantatges, cap inconvenient.

Ací podeu vore unes fotos

De camí a Santa Bàrbera

Font dels Teulars

Arribada a Santa Bàrbara

Esmorsar

Desprésde la caminata, res com un bon trago de vi

Pere, va ser el patrocinador, ens va regalar unes gorres molt divertides per a protegir-se del sol,

L'exel.lent cuiner Vicent.

Te'n recordes..?

Els anys 60 i 70, per a mi van ser , com dia aquella serie.."Aquellos maravillosos años" els recorde amb molta estima, encara que ens faltaven moltes de les comoditats que tenim ara, però gaudiem més de les petites coses que ens donava la vida,

Per als més joves poden vore com viviem per aquells anys , i els més majorets podran recordar...

Ara els pares es gastem una fortuna en llibres per als nostres fills, abans en un libre estaven totes les màtèries servien per a uns quants anys, i per a tots els germans,

Abans no teniem ni ordinador, ni consola, ni mòbil, jugavem al carrer, a amagar-se, a corda, a la goma, a dones, a boletes, amb la trompa, a xurro, mediamanga i mangotero..

a cromos, xapes, a pinyols etc...

Fins que no eixia la familia Telerin, no se n'anavem a dormir..

Tos els diumeges anavem al cine del Patronato, on podiem vore películes de Fu Machú, i vaqueros, quan es posava emocionant la gent es rebolicava, fins que venia el tio Xafer en la pileta a posar ordre.

al descans, putjavem dalt a la tendeta de Lupe a comprar-se pipes, quicos, panfigol,

o un xicle Bazoca

A mi hem donaven 7 pts, 5 per al cine i 2 per a gastar, recorde que hi havia qui li donaven més diners i es podia comprar fins una gaseosa de la moderna, que costava 2'50, jo sempre hem quedava en ganes de comprar-me'n una, ara ho pense i beure's una gaseosa a "palo seco" es devia de fer una rebolica de panxa.

.

En la televisió es podia vore...

Reina por un dia, Estudio 1, Galas del Sàbado, Cesta i puntos, El Conde de Montecristo, la casa de los Martínez, Un millón para el mejor..etc..

La radio, encara que les emisores s'escoltaven prou mal, hi havia molta gent que seguia els seus programes, El consultori de la St Francis, i les cançons dedicades van ser dels programes que més audiència tenien.

Un anunci molt mopular..



Per als que els agradava lleguir, hi havia de la editorial Bruguera, llibres biogràfics..

de Julio Verne, Mujercitas, de Sissi..etc..
Quan teniem 14 anys, ja podiem llegir, les xiques el diario de Ana Maria, i els xics, el diario de Daniel, era la manera de ajudar-nos en l'adolescéncia,

Els cantats i grups que estaven de moda eren,
Los Bravos, los Pekeniques, el Duo dinàmico, los Brincos, Juan i Junior, The Beatles, Eric Clapton, Karina...

ací podeu escoltar la seua cançò Cenicienta, però cantada per mi, a l'edad d'10 anys, mon pare, sempre al dia en les últimes tecnologies, hem va grabar en un cassete Sanyo.



Aquestes son les coses que veia una xiqueta de 10 anys, la vida per aquella època no era ni millor ni pitjor que la d'ara, tan sols diferent.

Moltes felicitats Gemma

Huí és l'aniversari de Gemma, ja son 20 anys, si pareix una xiqueta.

Sempre ha sigut alegre, carinyosa, simpàtica, i amiga de tots, li agrada la música, estudia percussió, i a més ho fa genial,

En aquest video, Gemma i el grup Percujove de Valencia tocant en un concert de l'Aljub

Ja farem un dinaret i pastís e??

Moros i cristians a Caravaca

La festa de moros i cristians a vegades pensem que es celebren tan sols en terres valencianes,

doncs no, hi ha moltes poblacions fora del nostre país on també se'n fan, per eixàmple:

Valverde de Júcar (Cuenca), Benamaurel (Granada) La Gineta, (Albacete) Caravaca de la Cruz (Murcia) etc..

Aquesta última població vam anar un grup d'amics a tocar en les desfilades que fan en les celebracions de la Vera Cruz, encara que son molt diferents a les que estem acostumbrats a vore per ací, a mi hem van encantar,

els tratges son molt bonics, no hi han boatos, tan sols un capità o rei de cada bandol,

Tocar en una entrada per a mi és emocionant, en Caravaca vaig gaudir com feia temps, els festers i la gent que hi ha mirant el contagien del seu entusiasme.

Des del 1998. Caravaca és una de les 5 ciutats del mon on es celebra el Jubileu, l'any que ve el celebrarà, punxeu per vore més informació http://caravacajubilar.com/PORTAL/iya.cns_caravaca.web?idi=1

ací podeu vore un trocet de com es fa la festa,

i si voleu vore més, donsc ja sabeu, l'any que ve a primers de Maig, es pegueu una bolteta per Caravaca,

de segur que vos agradarà.

Festa al barri de la Santa Creu

Aquest cap de setmana, es celebra la festivitat de la Santa Creu,
al barri podreu gaudir dels següents actes

Dissabte 2 de Maig: a les 23.30 hores, al carrer València hi haurà discomòbil,
Diumenge 3 de Maig: a les 18:00 Hores, misa a l'església de la Santa Creu,
després prossessó pels carrers de costum, que finalitzarà amb el bes de la Creu.

Vaig a fer una xicoteta história del que ha sigut fins ara la festa al nostre barri,

A l'any 1960, un grup d'amics van pensar en posar-li un nom al aleshores creixent nou barri a Bocairent, que comensava a construir-se en el conegut passeig de la Alameda, eixes cases degut al tamany que tenen, també se'ls diu la Colmena.

Aquell grup d'amics van decidir posar-li el nom de, Barri de la Santa Creu, van obrir un llibre d'actes i van formar una junta directiva, i per votació la presidéncia va recaure en Juan Vicedo Pastor.

Amb molta il.lució van començar a treballar en la que seria la primera festa del barri.
aquest va ser el llibret dels actes que es van celebrar aquell any.


i la misa baix del carrer Cervantes,



Al llarg d'aquestos anys, la festa del barri ha tingut, com totes les coses èpoques bones on han fet molta festa, i anys on han fet tan sols la misa i la prossessó,


L'any 1965, es va beneïr la nova esglèsia de la Santa Creu


Als anys 70 és feia molta festa al barri, una setmana abans, els veins es reunien per a aportar idees de com anaven a decorar el carrer, hi havien premis per als millors,

En el 1974 va haver cort d'honor i reina de les festes, això es va fer pocs anys,






L'any 1990 van celebrar els 25 anys de la fundació de l'esglèsia, van haver més actes que de costum,
les festes van ser del Divendres 14, al Diumege 16 de Maig,

El Divendres els veïns van adornar els carrers, Dissabte 15, missa i després prossessó, però sols uns carrers del barri, per la nit sopar de germanor, verbena amenitzada per la l'A.U.M.B, després cordà,
El diumenge, missa al carrer València,
després mascletà

Per la vesprada cucanyes i corredors





i després prossessó pel segon sector.


L'any 1993, una setmana abans, es feia l'acapte, amb tabal i dolçaina
demanaven una ajuda per al les despeses de la festa,
el Dissabte hi havia circuit de mini-motos, per la vesprada cercavila pels carres del barri,
per la nit sopar i verbena,

Diumenge pel matí, diana, després gran final de petanca, tanguit i escacs,





Per la vesprada, cucanyes i prossessó,


Van haver uns anys que els actes no cambiaven,
l'acapte



Passacarrer amb l'Aljub


Campionats de petanca i tanguit




Concerts de la banda jove



Verbena dissabte a la nit



L'any passat, es va fer un ral.li d'autos bojos, en la seua 2a edició, que va ser tot un éxit.

Aixina i tot l'any passat, la junta va decidir deixar-ho, per a que ho agarrara algun grup d'amics amb noves il.lucions i ganes de traballar.
De moment, ningú s'ha fet càrrec de la festa, eperem que l'any que ve el Barri de la Santa Creu, torne a tindre la seua bonica i tradicional festa.

Carta a una mare

Estimada mare,
ja que el proper diumenge és , segons diuen el “dia de la mare” vull aprofitar per a dir-te que gràcies per haver cuidat tan be de mi i dels meus germans,

Per haver passat tantes hores en vela quan estavem malalts, o no podiem dormir.
Recorde molt be que tu sempre ens ajudaves amb els deures, sobre tot amb les matemàtiques, que mira que t'agradaven,

També recorde amb molta estima quan anavem els diumeges pel matí a esmorsar a alguna fonteta.

tu i el pare heu fet que sigam unes persones honrades i que t'estimem a tu i als que estan al nostre voltant,

vull dir-te que, encara que abans no utilitzava mai la paraula t'estime, des de que tu estàs lluny de mi cada vegada exprese més els meus sentiments,
pot ser mai ens hages dit que ens volies, y nosaltres a tu tampoc, ara pense que és important dir-ho, si no ho dius els demés no ho saben.

Ara, sempre que vaig a voret, el dic una i mil vegades que el vull, m'agrada abrasar-te, besart-te sentir-te prop de mi, ójala sempre el tinguera al meu costat,
també vull dir-te que el tire molt de menys, ja sé que la meua germana Rosa també li agrada que tu estigues amb ella, però jo..que sempre t'he tingut al meu costat, ara hem senc molt soles sense tu,
quan vaig a la teua vullguda casa, sempre hem cau una llagrimeta, de pensar en un temps passat tan bonic i que mai tornarà,
Eres la millor mare del mon,
gràcies mare, per ser tan especial.

Es viure sense estimar

lo viure sense patir

i per viure sense amar

tant se valdria morir.

Demà comencen les festes a Alcoi i Banyeres

Demà 21 d'abril comencen les festes a les nostres poblacions veines de Banyeres i Alcoi,
encara que a vegades els fem un poc la punyeta amb l'oratge, esperem que eixca bon dia i es puguen fer les festes amb un dia meravellós, ( nosaltres per si acàs, agarrarem el xubasquero)

A mi a part de les festes de Bocairent, que per a mi son les millors, després les que més m'agraden son les d'Alcoi, pot ser siga perquè ma mare i tota la seua familia son d'allí, i he anat molts anys a vore-les, i també perquè mon pare era un gran admirador d'elles.

M'agrada molt l'ambient que hi ha,

l'entrada per a mi és molt bonica, allí tot és nou, tratges, música, carrosses, ballets etc..
Com estem prop de les dos poblacions, podem triar a quina anar, jo ho tindria ben clar...

Aquestes fotos son de l'entrada d'Alcoi de l'any passat.

Ontinyent es vist de faralaes.

La Fira d'Abril, que tindrà lloc del 17 al 19 d'abril i que convertirà el parc de La Glorieta en un recinte festiu durant tot aquest cap de setmana.

Es tracta d'un esdeveniment que es va organitzar, per primera vegada i com una mica puntual, l'any passat, de mà de les comparses que ostentaven les capitanies mora i cristiana en les festes del 2008.

No obstant això, l'èxit de públic i de participació obtingut han dut a l'Associació d'Andalusos i a diversos hosteleros d'Ontinyent a recuperar aquesta idea, desvinculada ara de les festes de moros i cristianas, amb l'objectiu que es consolide en el temps com una de les opcions lúdiques de la ciutat.

Hi hauran activitas de tot tipus, ací teniu el programa per si us apeteix pegar una volteta,

El grup de sevillanes de Bocairent, si el temps no ho impedeix, anirem a fer-se un rebujito i a ballar unes sevillanes.

Per a que aneu fent boca, ací teniu una rumba i unes sevillanes que vam ballar en el passat festival de balls de saló a Bocairent.

Diumenge, a menjar-se la mona

El millor de la setmana santa és saber que acaba amb final feliç, dissabte a les 00:00 hores Deu resucitarà, a mi aquestos dies sempre m'han produit melancolia, ara les coses no son com abans, que, en aquesta setmana estava toc tancat, cines, bars, teatres, discoteques, i en la radio soles posaven música sacra, de xicoteta tenia moltes ganes de que vinguera el diumenge i tornara la vida a la normalitat.

El diumenge de pasqua, pel matí anavem al patronato amb el vale a per la mona, en un cabaset tapat amb una servilleta, i per la vesprada a berenar, a uns dels masos del poble, abans de berenar a jugar a pilarets, a la botella. a la corda, etc.. i després de berenar,a rodar les fonts, era una época molt bonica, direferent a la d'ara,

jo la recorde amb molta estima,

ja que amb els xics no s'enjuntavem mai,ni en l'escola, ni en el cine,

molts aprofitavem la pasqua per a coneixer's.
Ara la gent, si la economia li ho permet, se'n va de viatge, i els que es queden ací, a pegar una passejadeta abans de berenar.

i al final de la vesprada...no pot faltar, un bon troç de mona, amb o sense xocolate,

jo aquest any seguint la tradició de ma mare, les he fet en casa i...estan bonisimes,

Que passeu un feliç dia de Pasqua !!!!

Comensa la Setmana Santa

La Setmana Santa és la celebració anual que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret.

Comença el Diumenge de Rams i finalitza el Dissabte Sant, encara que la seva celebració sol iniciar-se en diversos llocs el divendres anterior (Divendres de Dolores) i es considera part de la mateixa el Diumenge de Resurrecció.

Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Setmana de Passió.

Durant la Setmana Santa tenen lloc nombroses mostres de religiositat popular al llarg de tot el món, destacant les processons i les representacions de la Passió.

Fa uns anys vaig estar en Jerez amb motiu de la Setmana Santa, i hem vaig adonar de que allí les pocessons les senten d'una manera especial, impresionava el silenci que hi havia al llarg de tot el recorregut, tan sols el trencava el soroll dels peus dels costalers,

Les imatges passaven per carrers que apenes sobrava un pam a cada costat, tot gràcies al capataç que sabia dirigir-los, pegant colps a la madera del pass.

Imagineu-vos fins a quin punt senten les processons..

ací, els xiquets quan s'acosten festes juguen a fer escuadres no?

pués en andalucia mireu a que juguen..

Ací a Bocairent aquest diumenge han començat els actes amb la primera representació del

pas de l'hort, i que continuaran els propers dijous i divendres sant,

a més de la processó, que aquest any te com a novetat, que els dolçainers i tabaleters de l'Aljub acompanyaran els passos.

La maleta rotja

Recordes en els anys 70 aquelles dones que anaven de porta en porta amb el lema de, " Avon llama" ? oferien els seus productes en la mateixa casa de la clienta, era una manera molt còmoda de comprar.

Casi al mateix temps arribava desde EE.UU les reunions demostratives dels tupperware, aquells meravellosos recipients que tancaven hermèticament i que huí no podriem viure sense ells, (vos puc assegurar que eren de bona qualitat, jo encara els tinc i estan igualets)





Després es va ampliar amb, bateries de cuina, olles exprés, petits electrodoméstics, tot un catàleg de productes que es presentaven en reunions de dones, sempre en casa d'alguna anfitriona del grup, on es demostraven les meravelles del producte, la finalitat era, com no, vendre el màxim posible.

Pués huí en dia, tenim la versió moderna del tupperware, és el Tuppersex, son reunions dirigides sobre tot per a les dones, que tenen com a finalitat assessorar i oferir-los productes eròtics.

La maleta rotja està causant furor al llarg de tot el país, la idea com en moltes altres coses ve de EE.UU. es tracta de reunir a un grup de dones en un ambient relaxat, que ho passen be, es divertisquen i es posen al dia en tot el que està relacionat amb el plaer.




En aquest video hi ha un exemple d'una reunió de Tuppersex

A Bocairent, també es va celebrar la nit del foc.

El passat 18 de Març, en el maset dels moros marins, el grup de balls de saló vam celebrar com en molts altres llocs de la nostra terra, la festa de les falles,

va haver de tot, artistes fallers,

president de la falla, mantenidor del acte de la proclamació, fallera major,

i per supost, falla, bunyols, coets i tabal i dolçaina..

El lema de la falla era, com no, la crisis, el nostre grup ja que la majoria de vegades que s'enjuntem és per a fer sopaetes, l'artiste faller dia que el grup es deuria de dir
"Anem jalan"

A més de companys de ball,som un grup d'amics, on el més important és passar-ho be,

Alternatives a la ruta del colesterol

Quan fa un oratge tan bo com el que ens està fent estos dies, abellis un muntó anar a fer una bona passejadeta, a mi mai m'ha agradat fer la ruta del colesterol, és un lloc prou aburrit, a més que sempre veus el mateix i a les mateixes persones, cada dia pense a vore demà on aniré.
.
Hi han dies que pegue una volta pel barri vell, no es podeu imaginar que bo és per a la salud putjar i baixar escales, a més de que ens alegra la vista vore els carrers tan bonics que tenim,






Altre dia vaig pel camí de Sant Jaume fins Santa Bàrbera,




Altre per la ruta màgica passant pels corrals, pel camí de la serra, fins que els peus aguanten,






També es pot putjar al Sant Crist.



Huí se m'ha ocurrit un altra ruta, i..a resultat ser la ruta de les cabres, he putjat pel camí de Buenavista, i a l'altura de les primeres cases, m'he endinsat serra a dins esperent trobar en la propera serra el camí que va al Sant Crist...n'he passat tres !!!, serres plenes de malea i prou empinades, per fi he arribat a un lloc que no es podia seguir, he hagut de tornar enrrere,




Aquesta ruta no vos la aconselle, ha sigut bonica, però un poc perillosa,



Demà ja tinc pensat la propera..
putjar al Sant Crist i tornar per Buenavista...ja vos contaré com m'ha anat aquesta aventureta..

Bocairent ja fa olor a primavera !!

De tots es sabut que Bocairent és un poble amb encant, no sols per als bocairentins, sinò per a qualsevol que vinga a visitar-nos, este matí hem trobava jo en la plaça de l'Ajuntament i un grup de turistes entraven per l'arc, un d'ells al vore el campanar ha dit, Impresionant !!!

Nosaltres pot ser no s'adonem perquè sempre ho hem vist, però el nostre poble és una joia, a més del poble, tenim un muntó de raconets també molt bonics,

ja que s'apropa la primavera i està tot tan bonic, he fet unes fotos, espere que vos agraden.

Punxeu ací per a vore'n més

El grup de sevillanes actua en Beneixama

El passat diumenge 22 de Febrer, el grup de sevillanes de Bocairent, junt amb altres companys de ball de Bocairent i Banyeres, i amb una extraordinaria actuació del nostre professor Jesús Condés i de la seu parella de ball Marieta Romero, vam actuar a l'auditori municipal de Beneixama, va estar organitzat per les Ames de casa amb motiu del carnestoltes.

Jesús i Marieta ens van deleitar amb el seu art







Vam passar una vesprada molt divertida, encara que vam tirar de menys a un dels pilars del grup, per que a més d'un grup de ball, som per damunt de tot bones amigues.

Aquest any tenim a dos noves ballarines, Angels i Pepa, les dos molt majes, esperem que es troben agust estre nosaltres.











Ací podeu vore més fotos

Carta a un maltratador

Fernando Orden Rueda 2º de Bachillerato, de Ciencias de la Salud. IES Bioclimático, de Badajoz. II Premio del II Concurso Nacional 'Carta a un maltratador', convocado por la Asociación 'Juntos contra la violencia doméstica'

Para ti, cabrón: Porque lo eres, porque la has humillado,

porque la has menospreciado, porque la has golpeado, abofeteado, escupido, insultado… porque la has maltratado. ¿Por qué la maltratas? Dices que es su culpa, ¿verdad? Que es ella la que te saca de tus casillas, siempre contradiciendo y exigiendo dinero para cosas innecesarias o que detestas: detergente, bayetas, verduras…

Es entonces, en medio de una discusión cuando tú, con tu 'método de disciplina' intentas educarla, para que aprenda. Encima lloriquea, si además vive de tu sueldo y tiene tanta suerte contigo, un hombre de ideas claras, respetable. ¿De qué se queja?Te lo diré: Se queja porque no vive, porque vive, pero muerta. Haces que se sienta fea, bruta, inferior, torpe… La acobardas, la empujas, le das patadas…, patadas que yo también sufría.

Hasta aquel último día. Eran las once de la mañana y mamá estaba sentada en el sofá, la mirada dispersa, la cara pálida, con ojeras. No había dormido en toda la noche, como otras muchas, por miedo a que llegaras, por pánico a que aparecieses y te apeteciera follarla (hacer el amor dirías) o darle una paliza con la que solías esconder la impotencia de tu borrachera. Ella seguía guapa a pesar de todo y yo me había quedado tranquilo y confortable con mis piernecitas dobladas. Ya había hecho la casa, fregado el suelo y planchado tu ropa. De repente, suena la cerradura, su mirada se dirige hacia la puerta y apareces tú: la camisa por fuera, sin corbata y ebrio. Como tantas veces. Mamá temblaba. Yo también. Ocurría casi cada día, pero no nos acostumbrábamos.

En ocasiones ella se había preguntado: ¿y si hoy se le va la mano y me mata? La pobre creía que tenía que aguantar, en el fondo pensaba en parte era culpa suya, que tú eras bueno, le dabas un hogar y una vida y en cambio ella no conseguía hacer siempre bien lo que tú querías. Yo intentaba que ella viera cómo eres en realidad. Se lo explicaba porque quería huir de allí, irnos los dos…Mas, desafortunadamente, no conseguí hacerme entender.

Te acercaste y sudabas, todavía tenías ganas de fiesta. Mamá dijo que no era el momento ni la situación, suplicó que te acostases, estarías cansado. Pero tu realidad era otra. Crees que siempre puedes hacer lo que quieres. La forzaste, le agarraste las muñecas, la empujaste y la empotraste contra la pared. Como siempre, al final ella terminaba cediendo. Yo, a mi manera gritaba, decía: mamá no, no lo permitas. De repente me oyó. ¡Esta vez sí que no!–dijo para adentro-, sujetó tus manos, te propinó un buen codazo y logró escapar. Recuerdo cómo cambió tu cara en ese momento. Sorprendido, confuso, claro, porque ella jamás se había negado a nada.

Me puse contento antes de tiempo.
Porque tú no lo ibas a consentir. Era necesario el castigo para educarla. Cuando una mujer hace algo mal hay que enseñarla. Y lo que funciona mejor es la fuerza: puñetazo por la boca y patada por la barriga una y otra vez…
Y sucedió.

Mamá empezó a sangrar. Con cada golpe, yo tropezaba contra sus paredes. Agarraba su útero con mis manitas tan pequeñas todavía porque quería vivir. Salía la sangre y yo me debilitaba. Me dolía todo y me dolía también el cuerpo de mamá. Creo que sufrí alguna rotura mientras ella caía desmayada en un charco de sangre.
Por ti nunca llegué a nacer. Nunca pude pronunciar la palabra mamá. Maltrataste a mi madre y me asesinaste a mí.

Y ahora me dirijo a tí. Esta carta es para tí, cabrón: por ella, por la que debió ser mi madre y nunca tuvo un hijo. También por mí que sólo fui un feto a quien negaste el derecho a la vida.
Pero en el fondo, ¿sabes?, algo me alegra. Mamá se fue. Muy triste, pero serenamente, sin violencia, te denunció y dejó que la justicia decidiera tu destino. Y otra cosa: nunca tuve que llevar tu nombre ni llamarte papá. Ni saber que otros hijos felices de padres humanos señalaban al mío porque en el barrio todos sabían que tú eres un maltratador. Y como todos ellos, un hombre débil.

Una alimaña. Un cabrón

Al llarg de tot arreu, és Carnestoltes !!

El Carnestoltes ocupa tot un cicle festiu sencer, que precedeix al de la Quaresma i que es celebra tres dies abans del dimecres de cendra.
Un dels fets enigmàtics és l'origen de la paraula Carnaval. S'hi veu implicita la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant ritus de transformació en els quals l'alegria i la disfressa son una rèplica de l'imminent despertar de la natura.


Sembla ser que el Carnestoltes guarda una estreta relació amb els antics costums de la cultura Mediterrània.
Tant jueus com grecs o egipcis celebraven festes amb aquestes connotacions.
El nostre Carnaval, però, entronca directament amb les festes saturnals romanes i agafa elements de les festes lupercals i matronals que els romans celebraven l l'hivern.



En aquestes festes trobem elements rituals típics d'inversió dels papers, que implicaven trasbalsament en l'ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual.
Les saturnals romanes. Saturmalia, eren les festes dels esclaus i de les classes socials econòmicament dèbils.
Durant els dies de festa els esclaus prenien les prerrogatives dels amos, els papers s'invertien i hi havia permissibilitat en qüestions d'ordre social jeràrquic, impensable durant l'any.
Un element típic d'aquestes festes era l'elecció del rei Saturnalici. Es tractava de l'elecció d'un individu, entre joves i soldats, com més còmic millor, a qui proclamaven rei, que manava i havia de ser obeït mentre durés la festa.





Les festes lupercals, les lupercalies, consistien fonamentalment, en un ritual de fecundació i protecció dels ramats.
La disfressa hi jugava un paper important:
Les festes matronals, Matronalia, eren les festes de les dones i una commmemoració del rapte de les sabines per part dels primers romans.
Durant aquestes festes les dones gaudien de plena llibertat. Tenien els propis festejos, dels quals els homes quedaven exclosos.
La inversió simbòlica de prerrogatives culturals implica en aquestes festes la trobem al Carnaval actual, en la inversió de sexes mitjançant la disfressa.




Aquests continguts orininals del Carnaval han anat evolucionant constantment en funció de les diferents situacions i esdeveniments de la societat. L'evolució temporal i cultural ha configurat un Carnaval típic, amb elements inalterables i fonamentals, (disfresses, inversió de papers etc..)
Cal afegir que el Carnaval precedeix la Quaresma, període de dejuni, penitència i contenció per als cristians.


La quaresma era religiosament respectada i el Carnaval era un conjunt de celebracions i d'excessos abans de la penitència, Probablement per alló d'”aprofita, ara que pots “
Avuí en dia vivim un procés de recuperació d'aquestes festes que esdevenen actes multitudinaris on, sobre tot, prima el sentit de la colectivitat de critica de la realitat actual, que es veu caracteritzada en els diferents aspectes.

Dia 5 de Febrer, el Sant Crist

Amb un dia, "de perros" com es diria correntment, es va fer la putjada al Santo Cristo, amb molt de vent, fret i vora a migdia amb plutja, però això no va impedir a un gran nombre de persones,
faltara al tradicional esmorsar, la misa i el emotiu despojo del moro.

I a les 12 de la nit, la cordà, que encara que no seria capaç d'estar en mig la plaça, m'agrada molt, i anit va estar espectacular, enhorabona a Boro, perquè cada any es supera.

Més fotos del dia del Sant Crist

4 de febrer, és l'aniversari de Rosa

Moltes felicitats !!!!!

Dia 4 de Febrer, dia de moros i cristians

Amb un dia meravellós, es va fer l'embaixada, on tant l'embaixador cristià com el moro van fer una magnífica actuació, enhorabona als dos, l'nay que ve, no serà el mateix sense que ens diga Pepe , Venis de paz...

Ací podeu vore més fotos del dia de moros i cristians

Dia 3 de Febrer, Sant Blai

Com tots els anys, l'entrada de Sant Blai a la plaça, ens fa plorar d'emoció.

Ací podeu vore més fotos del dia de Sant Blai

Dia de l'entrada passada per aigua

Ahir dillus, com cada 2 de Febrer a Bocairent vam celebrar el dia de l'entrada, pel matí encara que amb un poc de vent i fret, es van fer tots els actes que estaven previstos.





Per la vesprada, a l'hora de l'entrada l'aigua que caia feia imposible comensar-la, es van reunir membres de la junta de festes amb el seu president, i van decidir ajornar-la 30 minuts



com que a les 5,30 apenes feia res, van decidir comensar-la.







la majoria del bandol cristià va haver de desfilar amb plutja, quan anaven a eixir els estudiants, van haver de par-la altres 30 minuts, ja que era imposible desfilar aixì.


En quant va parar, van decidir que seguira l'entrada,



i ja tota la resta de la vesprada-nit va discorrer amb un bon oratge i sobre tot sense plutja,


Degut al mal oratge i a que les festes entre setmana pot vindre menys gent, pels carres se'n veia poca mirant, aixì i tot els Bocairentins, tan festers com públic en general, no ens pot ni el fret ni la plutja, la majoria vam eixir a donar-li calor a la festa, uns desfilant i altres aplaudint.

Els mosqueters aques any van poder gaudir del desfile sense plutja, ho tenien merescut ja qe l'nay passat no van poder.
El desfile aquest any ha estat molt be, en quan a boatos i tratges especials, pense que una desfilada tan llarga com la de l'nay passat, per al públic que està mirant és fa una mica pesada.

Ací podeu vore més fotos del dia de l'entrada

Bones festes a tots !!!

Amb esta curiosa foto del dia de moros i cristians de fa uns quants anyets vull desitjar-vos que passeu unes festes molt divertides, i a ser posible que faça bon oratge, cosa que pel que dieun les previsons està un poc complicat.

Moltes felicitats !!!

18 de Gener de 2009, dia de La Publicació

Una setmana després, del que estava previst, i amb un dia meravellós, diumenge passat es va celebrar el dia de la Publicació, com ja va sent abitual en eixe dia, un gran nombre de persones van omplir els carrers, regalant amb els seus aplaudiments tan a festers com a músics, esque l'ambient de festa ja ens inunda a tots, tan sols queden 12 dies !!

Ací podeu vore un video de l'eixida de la beneficència, on l'AUMB junt als dolçainers de l'Aljub, interpreten la marxa cristiana "La Rosa i el Drac" de Fco Valor Llorens.

Podeu escoltar la peça sensera

Mig segle de vida

El dia 16 de Gener de 1959, tal dia com huí, vaig naixer jo,

esta és una breu història d'aquestos anys.

Vaig vindre al mon un dia de plutja i fret.
Segons hem va dir ma mare, eixe hivern va estar quasi tots els dies ploent, abans que no hi havien ni llavadores ni secadores, ni dodotis, secar la robeta seria un problema.


En ma casa de tota la vida, en el carrer Pius XII, ara es diu Baixada de la Canaleta, allí vaig passar ratos molt bonics amb els meus pares els meus germans i els amiguets del carrer.

Hem fa molta gràcia la roba que ens posaven, era tot molt menudet, i les faldes sempre molt curtes, el devantalet que porte, jo pense que hem venia xicotet o igual era una camisa llargueta.


Tots els diumenges que feia bon oratge anavem a esmorsar a una fonteta.


Esta hem recorda els ratos tan bons que he passat jugant amb la meua germana,
estavem jugant a cromos, teniem una caixeta de ferro plena, s'ho guardavem com si fora un tresor.



Ací de quan vaig cumplir els 8 anys, amb els meus germans,
i mon pare com sempre, inmortalitzant el moment.

Recorde que eixe any es vam comprar la primera tele, estavem tots més contents que un goset en un os, poder veure els dibuixos en casa..això era meravellós !!



El temps de l'escola també va ser molt bonic per a mi, vaig tindre la sort d'estar amb unes mestres meravelloses i amb unes companyes que encara estime un muntó, tinc un record molt bonic de la meua "compa" Conxin, ha sigut de les millors amigues que he tingut.

Esta foto és de l'any 1969, estem en el pati de l'escola, era Sant Josep i vam fer un ninot per a cremar en la falla.


Amb 16 anys, era temps de guateques, anar al cine, passetjar pel Ravalet i a les 10 en casa.


L'any 1974 vaig coneixer a Vicent i 6 anys després vam formar la nostra familia.


Ho diuen moltes vegades, i és veritat, la major felicitat d'una dona, és quan és mare.
Jo ho vaig cumplir per dues vegades.

Al llag d'aquestos 50 anys, com la majoria de persones, he tingut tan coses bones com roins, jo ara sols me'n recorde de les bones, les roins les he oblidat.

De les coses que m'agraden crec que son poques les que m'he deixat per fer, esta vida son quantre dies i el temps passa molt ràpit, hi ha que aprofitar cada segon, perquè el que passa ja no torna.

Moros i cristians 2009

Les festes ja les tenim ahí, en les filaes comença el compte enrere preparant boatos, escuadres, carrosses i tot el que tinga cabuda per als propers 6 primers dies de Febrer.

Jo encara que no soc festera, soc una apassionada de les festes de moros i cristians d'ací , pot ser m'ho va inculcar mon pare que eren la seua passió.
Al llarg dels 10 anys que porte tocant la dolçaina he gaudit tocant en l'entrada, igual o més que qualsevol fester.


2 de Febrer de 2003


Per a mi l'acte més bonic , és el dia de la Publicació, no es pot descriure l'emoció que fa tocar amb 100 músics al teu voltant, en un dia que els carrers estan plens de gom a gom i tenim la responsabilitat de no defraudar a la gent que ens està escoltant.





Diuemenge que ve, i si el temps no ho impedis, tocarem tres peces amb l'AUMB, que de veritat és tot un luxe eixir amb ells, esperem que tots vosaltres gaudiu tan com nosaltres.

Que passeu unes festes molt divertides

Cap d'any al maset de Ferrero

Este any vam decidir anar a sopar al Ferrero, no sabiem que tal estaria perquè mai havien fet sopar de cap d'any, i pense que ho vam encertar, va estar tot molt be, i el lloc una passada,

primer ens van oferir un cocktal, després ja vam passar al sopar,

podeu vore més informació al blog foraster

Ferrero va tindre un detall passant per totes les taules per vore com ho estavem passant,

Després de les campanades i d'haver-se begut 4 botelles de cava, vam passar a la pista de ball,

la música va estar molt be, esque Javi és tot un profesional,

Com el jefe es veu que estava content, ens van dir que hi havia barra lliure,

buenooo això va estar molt be !!

en este video podeu vore un resum del que va ser la nit de festa.

FELIÇ ANY 2009

De donde vienes?

de Gribaltar

olé, serca de mi lugar

y tu hermana como se llama ?

Ana,

olé, como la mia hermana.

Puesto que vienes de Gribaltar

serca de mi lugar

y tu hermana se llama Ana,

como la mia hermana

para que se conosemos

bevemos!!

Amb este brindis, que és ja tradició en la meua familia,

vos desitge a tots que passeu esta nit de cap d'any tot el millor que pugau

i que el any 2009 ens porte a tots molta salut, amor i com estan les coses, una bona faena.